La Dra. Hurtado destaca durant el menjar de Nadal amb els periodistes les accions més rellevants empreses pel Col·legi de Metges
En la tradicional menjar nadalenca del Col·legi de Metges de València amb els mitjans de comunicació, la presidenta de la corporació, la Dra. Mercedes Hurtado, ha repassat les dades i iniciatives més rellevants connexions en l’últim any.
Durant la trobada informal, la dirigent col·legial ha realitzat una valoració dels últims servicis col·legials llocs en marxa, com l’Oficina de la Dona Mèdica; el Servici d’Orientació Jurídica en Estrangeria; Nacional i Protecció Internacional i l’Oficina d’Atenció Social; així com la rellevància de noves accions dutes a terme, com el pressupost participatiu.
Així mateix, el Col·legi de Metges ha oferit un perfil del metge valencià actual segons les dades demogràfiques disponibles: incidint en la progressiva feminització de la medicina, en les especialitats més demandades per dones i hòmens; la nacionalitat predominant en l’arribada de metges estrangers, o el destí que trien els facultatius valencians que emigren fora de les nostres fronteres.
Finalment, l’informe ha oferit dades relatives a l’àrea jurídica del Col·legi, realitzant un balanç en què es constata tant l’augment de les agressions que patixen els metges en l’exercici de les seues funcions, com el nombre de reclamacions que reben per negligències mèdiques. També s’ha fet insistència en les repercussions de l’adaptació del nou reglament europeu de Llei de Protecció de Dades al sector sanitari.
Oficina de la Dona Mèdica (OMUME)
Dirigida per la doctora Rosa González i composta per les doctores, Rosa González, Carmen Castro, Nezly Mosquera, Amparo Moreno, Mª Carmen Gallec, jo mateixa i el Dr. Pedro Ibor, el seu objectiu és impulsar i facilitar el ple desenrotllament de les dones mèdiques.
La nova Oficina de la Dona Mèdica, a través de la seua comissió, tractarà de recopilar dades de les professionals per a conéixer la situació real del sector femení i una vegada coneguts, impulsar i plantejar les mesures més efectives per a tractar de garantir un entorn d’equitat en l’exercici de la professió mèdica. En este sentit, el Col·legi està desenrotllant l’Observatori de la Dona Mèdica que recopile el nombre més gran d’experiències i situacions reals en l’entorn laboral de les professionals a través d’entrevistes, enquestes, fòrums i altres formats de recopilació d’informació de les professionals per a després, analitzar les dades i plantejar o proposar les mesures necesarias.
Servici d’Orientació Jurídica en Estrangeria, Nacionalitat i Protecció Internacional
La seua finalitat és donar resposta a la necessitat d’informació per part d’un sector de la comunitat mèdica i dels seus familiars sobre assumptes en matèria d’estrangeria, nacionalitat i protecció internacional i dels distints procediments administratius relacionats amb la seua situació d’estada i residència a Espanya.
Des del moment que va iniciar la seua activitat -febrer de 2018- fins a l’actualitat ha atés a 83 col·legiats i als seus familiars, els que han valorat molt positivament esta nova iniciativa de la Corporació Mèdica.
Entre els temes que aborda es troba l’autorització per a treballar com a estudiants, la modificació d’estada per estudi a residència i treball; l’autorització de residència per a la busca d’ocupació, la reagrupació familiar, els tràmits per a obtindre la nacionalitat espanyola, així com els que es referixen a protecció internacional o l’homologació de títol estrangers, entre altres.
La primera consulta és gratuïta i els col·legiats i els seus familiars poden ser atesos personalment en la seu col·legial. Així mateix, els interessats són informats través dels diferents canals de comunicació de l’ICOMV sobre les novetats legislatives que poden afectar la situació d’estada i residència dels col·legiats i dels seus familiares.
Oficina d’Atenció Social
Va ser creada l’any 2015 a fi de respondre a les necessitats socials dels metges col·legiats i les seues famílies i de promoure el màxim benestar i qualitat de vida del col·lectiu. Des de la seua posada en marxa s’observa un creixement tant en el nombre de primeres vistes d’assessorament, com en el seguiment i resolució dels casos. Si en 2015 van ser 61 primeres atencions en enguany 2018 s’han aconseguit 159. Per la seua banda, en els seguiments dels casos s’ha passat de 42 en 2015 a 394 en 2018.
Entre les atencions més demandes: l’assessorament davant de la diversitat funcional; atenció a situacions de dependència i assessorament multidisciplinari (psicologia, pedagogia i logopèdia).
Així mateix, des d’esta àrea s’han establit diversos convenis amb empreses d’àmbit social en condicions avantatjoses per als col·legiats. Una de les propostes que ha comptat amb gran èxit entre els col·legiats és l’ajuda inicial després del naixement d’un fill per mitjà de l’entrega d’unes bolquers de benvinguda al xiquet de bolquers. Una iniciativa que va començar a l’octubre de 2017 i que ja suma 120 bolquers entregades.
El pressupost participatiu
Es tracta d’una iniciativa que oferix a tots els col·legiats l’opció de decidir a quines iniciatives volen destinar part d’este pressupost establit en 100.000 EUR de consignació.
Una vegada tancat el període de propostes en la web col·legial, les més referendades per mitjà de votacions dels propis col·legiats són les que la Junta de Govern dota ha dotat amb el pressupost següent: augment de personal i horari de l’Oficina d’Atenció Social (s’ha augmentat les hores de treball de la coordinadora, amb una dotació pressupostària de 5.176 EUR) ; comissió de medicina privada dotada amb 15.000EUR del pressupost participatiu; augment de programes científics i de divulgació sanitària radiofònics, amb una dotació de 6.500 EUR; dotació de 15.000 per a oferir un curs gratuït online (valorat en uns 350EUR) a cada un dels més de 15.000 col·legiats de la província de València en matèria de formació no metgessa, com ara prevenció de riscos laborals, idiomes, bioètica, oratòria, estadística etc…
Dades demogràfiques generals relatius a la col·legiació mèdica (fins data de 21 de novembre)
Sobre la feminització. Si revisem el registre de col·legiats dels tres últims anys observem una progressiva feminització de la professió que augmentarà amb els anys: en 2018 hi ha més dones i en els pròxims anys el número de col·legiades continuarà augmentant respecte al dels col·legiats.
En 2018 (fins a l’actualització del 21 de novembre) el número de col·legiats donats d’alta superen les dones (7716) al nombre total d’hòmens (7396) . No obstant això, depenent de la franja d’edat va variant. En les parts extremes d’edat trobem majors de 69 anys: 979 hòmens enfront de 205 dones. En canvi, menors de 25 anys: eren 171 dones enfront de 77 hòmens.
–Sobre les especialitats mèdiques. Si observem les especialitats mèdiques seleccionades, les de major demanda en 2018 (fins a la data de 21 de novembre) són les mateixes per a ambdós sexes sense trobar una diferència significativa, excepte en pediatria amb un clar predomini de les dones (458 enfront de 187 hòmens) i en urologia (107 hòmens enfront de 23 dones) . En els anys anteriors també predominaven en pediatria les dones i en urologia els hòmens.
-Sobre els metges procedents de l’estranger. Fins a 21 de novembre de 2018 hem rebut un total de 85 metges procedents d’altres països de diferents nacionalitats. Destaca per damunt de tots un: Veneçuela, és el país que més metges ha aportat amb 33. Li seguixen Colòmbia amb 12 i Cuba amb 8. En conjunt, els països de Sud-amèrica i Amèrica central són els que més metges han sumat a la col·legiació valenciana. Estes dades troben també el seu reflex en les estadístiques de 2017 i 2016.
-Sobre els metges que es traslladen a l’estranger. En 2018: 33 metges s’han anat a l’estranger. Els destins més sol·licituds han sigut: Alemanya (3) , Xile (3) i Irlanda (3) . Una xifra lleugerament inferior al 2017 (44 col·legiats es van anar fora) i al 2016 (van ser 43).
Balanç jurídic
De l’activitat dels servicis jurídics del Col·legi de Metges hem de destacar tres grans camps d’actuació, que afecten les relacions metge-pacients: les agressions a metges; les reclamacions per mala praxi; i l’adaptació del nou reglament europeu de Llei de Protecció de Dades al sector sanitari. Des del Col·legi de Metges es continua lluitant contra les agressions al col·lectiu metge, posant tots els mitjans jurídics a la seua disposició per a acabar amb esta alifac. Las campanyes de conscienciació social realitzades des del Col·legi de Metges han afavorit que el metge denuncie qualsevol agressió i es tramiten davant de les autoritats policials o judicials corresponents a través dels nostres advocats.
En el que portem de 2018 s’han registrat 21 agressions de les quals 14 han sigut recopilades a través de la plataforma web de denúncia d’agressions col·legial, iniciativa pionera a Espanya que permet al metge denunciar amb detalls una agressió i en menys de 24 hores els servicis jurídics de l’ICOMV es posen en contacte amb l’afectat i se li oferix cobertura integral jurídica i atenció psicològica gratuïta, en cas de necessitar-la.
De continuar la tendència, s’estima que quan presentem el balanç anual d’agressions, que és el 16 de març -coincidint amb el Dia Internacional Contra les Agressions a Personal Sanitari- augmente el nombre d’agressions respecte a l’any anterior. En l’exercici 2017, es van computar un total de 24 casos. Esta xifra ja va suposar un augment del 55% respecte als dos anys anteriors. Així, en el Col·legi de Metges de València es van comptabilitzar 12 agressions en 2015 i 18 episodis violent l’any 2016 en la província de València.
Fins al moment s’ha aconseguit que les agressions físiques contra metges que exercixen la seua activitat en l’àmbit públic siguen considerades com un delicte d’atemptat contra l’autoritat, no obstant això, hem de continuar avançant i equiparar la dita consideració a les agressions verbals i als metges que exercisquen la seua activitat en l’àmbit de la medicina privada.
Alhora que augmenten les agressions a metges, ho fan també les reclamacions per negligències mèdiques. S’ha observat una tendència creixent dels pacients a reclamar per la via penal en els últims anys, com a mesura de pressió per a la negociació d’una indemnització.
El metge moltes vegades opta per arribar a un acord a pesar de no existir responsabilitat per a evitar la pena de banqueta, perquè este tipus de procediments penals pot tramitar-se durant anys. Des del Col·legi de Metges hem de propiciar la mediació entre metges i pacients en este tipus de situacions, però també hem de sensibilitzar a la ciutadania sobre la realitat que tot acte mèdic comporta un risc de forma natural i cal diferenciar eixe risc propi de la medicina, amb una actuació professional allunyada d’una bona pràctica médica.
Com a conseqüència de la conjunció d’estos factors, es produïxen dos circumstàncies que afecta els metges i a tota la societat: la saturació de la justícia i l’augment de la medicina defensiva, la qual cosa suposa un quantiós gasto de l’Estat destinat a la sanitat, més del 30% del gasto sanitari es destina a la medicina defensiva Paral·lelament a l’augment de les reclamacions, es comprova la tendència ja iniciada en anys anteriors respecte a l’increment de les quanties reclamades a metges sent les especialitats més reclamades: Neurocirurgia Ginecologia i Obstetrícia Anestèsia Urgències.
Un altre dels grans reptes d’enguany per al Col·legi de Metges de València, ha sigut l’adaptació de les clíniques a les exigències del nou reglament europeu que atorga una major protecció als ciutadans sobre les seues dades personals, especialment en l’entorn digital.
En conseqüència, ha sigut necessari que les consultes i els hospitals s’hagen adaptat a les noves exigències introduïdes amb anterioritat a maig de 2018, perquè en cas contrari, el seu, incompliment pot suponer multas de fins a 20 milions d’euros o d’un 4% de la facturació.
La rellevància de complir amb l’esmentat Reglament, és deguda que el sector sanitari es tracta d’una àrea especialment sensible en esta matèria, ja que les dades de salut estan classificats com a nivell alt i des dels servicis jurídics del Col·legi s’han realitzat xarrades explicatives per a intentar conscienciar als facultatius de la importància d’adequar les consultes i hospitals al nou reglament.
