Representants de la corporació col·legial encapçalaments per la presidenta, la Dra. Mercedes Hurtado, han mantingut una reunió amb el delegat del Govern en la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Fulgencio, en la que s’ha traslladat la preocupació davant de la falta de metges especialistes per als pròxims anys. La representant del col·lectiu metge valencià ha qualificat la reunió de fructífera i ha destacat la bona predisposició del màxim responsable del Govern davant de les qüestions plantejades.

L’Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de València (ICOMV) informa de que al llarg de la reunió, que s’ha prolongat durant més d’una hora, la Dra. Hurtado ha expressat la seua preocupació davant de la falta d’especialistes metges que contrasta amb les escasses places de Metge Intern Resident (MIR) que s’oferixen anualment. Per això, ha presentat el delegat del Govern l’informe realitzat pel Col·legi professional en què es preveu la jubilació del 20%.

Segons ha explicat la Dra. Hurtado a Juan Carlos Fulgencio: “és poc comprensible que es queden tants metges sense accedir a una plaça MIR mentres tenim ja en l’actualitat dèficit de places d’algunes especialitats mèdiques i es preveu que en pocs anys s’agreuge considerablement el problema. Per això, ha sol·licitat al delegat del Govern la interlocució amb el ministeri de Sanitat per a posar solucions davant d’esta greu problemàtica”.

Des de l’ICOMV detallen que durant la trobada també s’ha traslladat la preocupació per l’augment exponencial de les agressions als metges. En eixe sentit, Hurtado ha oferit que siga València la ciutat pilot en què es prove l’aplicació que està desenrotllant el Ministeri de l’Interior per a reduir les agressions. Esta aplicació permetrà que en cas de veure’s el metge en una situació de risc per a la seua integritat, telemàticament puguen avisar a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i per mitjà de la geolocalización del seu telèfon mòbil puguen ser auxiliats per patrulles policials.

Finalment, durant la reunió s’ha avançat també en la posada en marxa dels cursos de formació que impartiran policies amb especialització psicològica en la seu col·legial per a dotar els professionals metges d’estratègies i metodologies que permeten al metge minimitzar al màxim les possibilitats de patir una agressió per part d’un pacient.

El vicepresident del Col·legi de Metges de València (ICOMV) ha agraït durant la inauguració del XXXIV Congrés de la Societat Valenciana de Cirurgia la confiança depositada de forma reiterada en el Col·legi de Metges de València al Dr. Eduardo García Granero -president de SVC- i resta d’organitzadors, per tornar a triar com a seu per a la seua cita anual a la casa dels metges valencians.

Un any més els cirurgians valencians debaten els temes més actuals del seu camp, amb posades en comú, ponències rellevants i actualització en els temes més nous

Des del nord de França al Col·legi de Metges de València, des del saló d’una llar fins al saló Ramón i Cajal del Col·legi de Mitjans, ha viatjat este piano de la marca Pleyel gràcies a la donació de la família Levi-Navarro i Damiá…Para que la seua música forme part del patrimoni dels col·legiats.

La presidenta del Col·legi, la Dra. Hurtado, junt amb el vicepresident 2n, el Dr. Ortega, han mostrat el seu agraïment per rebre esta joia museística i musical, la melodía se del qual ha pogut escoltar a través de la interpretació de “Exemples musicals”de Carlos Barra. 

Com expressava la presidenta del Col·legi de Metges de València, la Dra. Mercedes Hurtado: “”agraïm la generositat de la família Levi-Navarro i Damiá al donar este piano, que tant valor sentimental té per a ells, confiem a ser els seus dignes depositarios”;. I afegia: “Confiamos en que les seues notes i la seua melodia recorden sempre al llarg de la història l’altruisme de la família Levi-Navarro i Damiá al donarlo”.

Perquè així es recorde el Dr. Ortega, junt la Dra. Manuela Damiá, han descobert una placa commemorativa -incorporada en el piano- d’este acte de donació. Per la seua banda, la Dra. Damiá ha expressat amb gran emoció el significat per a la família del piano, i la seua alegria que forme a formar part del Col·legi de Metges, amb el que hi ha una relació estreta al llarg dels anys.

En la tradicional menjar nadalenca del Col·legi de Metges de València amb els mitjans de comunicació, la presidenta de la corporació, la Dra. Mercedes Hurtado, ha repassat les dades i iniciatives més rellevants connexions en l’últim any.

Durant la trobada informal, la dirigent col·legial ha realitzat una valoració dels últims servicis col·legials llocs en marxa, com l’Oficina de la Dona Mèdica; el Servici d’Orientació Jurídica en Estrangeria; Nacional i Protecció Internacional i l’Oficina d’Atenció Social; així com la rellevància de noves accions dutes a terme, com el pressupost participatiu.

Així mateix, el Col·legi de Metges ha oferit un perfil del metge valencià actual segons les dades demogràfiques disponibles: incidint en la progressiva feminització de la medicina, en les especialitats més demandades per dones i hòmens; la nacionalitat predominant en l’arribada de metges estrangers, o el destí que trien els facultatius valencians que emigren fora de les nostres fronteres.

Finalment, l’informe ha oferit dades relatives a l’àrea jurídica del Col·legi, realitzant un balanç en què es constata tant l’augment de les agressions que patixen els metges en l’exercici de les seues funcions, com el nombre de reclamacions que reben per negligències mèdiques. També s’ha fet insistència en les repercussions de l’adaptació del nou reglament europeu de Llei de Protecció de Dades al sector sanitari.

Oficina de la Dona Mèdica (OMUME)

Dirigida per la doctora Rosa González i composta per les doctores, Rosa González, Carmen Castro, Nezly Mosquera, Amparo Moreno, Mª Carmen Gallec, jo mateixa i el Dr. Pedro Ibor, el seu objectiu és impulsar i facilitar el ple desenrotllament de les dones mèdiques.

La nova Oficina de la Dona Mèdica, a través de la seua comissió, tractarà de recopilar dades de les professionals per a conéixer la situació real del sector femení i una vegada coneguts, impulsar i plantejar les mesures més efectives per a tractar de garantir un entorn d’equitat en l’exercici de la professió mèdica. En este sentit, el Col·legi està desenrotllant l’Observatori de la Dona Mèdica que recopile el nombre més gran d’experiències i situacions reals en l’entorn laboral de les professionals a través d’entrevistes, enquestes, fòrums i altres formats de recopilació d’informació de les professionals per a després, analitzar les dades i plantejar o proposar les mesures necesarias.

Servici d’Orientació Jurídica en Estrangeria, Nacionalitat i Protecció Internacional

La seua finalitat és donar resposta a la necessitat d’informació per part d’un sector de la comunitat mèdica i dels seus familiars sobre assumptes en matèria d’estrangeria, nacionalitat i protecció internacional i dels distints procediments administratius relacionats amb la seua situació d’estada i residència a Espanya.

Des del moment que va iniciar la seua activitat -febrer de 2018- fins a l’actualitat ha atés a 83 col·legiats i als seus familiars, els que han valorat molt positivament esta nova iniciativa de la Corporació Mèdica.

Entre els temes que aborda es troba l’autorització per a treballar com a estudiants, la modificació d’estada per estudi a residència i treball; l’autorització de residència per a la busca d’ocupació, la reagrupació familiar, els tràmits per a obtindre la nacionalitat espanyola, així com els que es referixen a protecció internacional o l’homologació de títol estrangers, entre altres.

La primera consulta és gratuïta i els col·legiats i els seus familiars poden ser atesos personalment en la seu col·legial. Així mateix, els interessats són informats través dels diferents canals de comunicació de l’ICOMV sobre les novetats legislatives que poden afectar la situació d’estada i residència dels col·legiats i dels seus familiares.

Oficina d’Atenció Social

Va ser creada l’any 2015 a fi de respondre a les necessitats socials dels metges col·legiats i les seues famílies i de promoure el màxim benestar i qualitat de vida del col·lectiu. Des de la seua posada en marxa s’observa un creixement tant en el nombre de primeres vistes d’assessorament, com en el seguiment i resolució dels casos. Si en 2015 van ser 61 primeres atencions en enguany 2018 s’han aconseguit 159. Per la seua banda, en els seguiments dels casos s’ha passat de 42 en 2015 a 394 en 2018.

Entre les atencions més demandes: l’assessorament davant de la diversitat funcional; atenció a situacions de dependència i assessorament multidisciplinari (psicologia, pedagogia i logopèdia).

Així mateix, des d’esta àrea s’han establit diversos convenis amb empreses d’àmbit social en condicions avantatjoses per als col·legiats. Una de les propostes que ha comptat amb gran èxit entre els col·legiats és l’ajuda inicial després del naixement d’un fill per mitjà de l’entrega d’unes bolquers de benvinguda al xiquet de bolquers. Una iniciativa que va començar a l’octubre de 2017 i que ja suma 120 bolquers entregades.

El pressupost participatiu

Es tracta d’una iniciativa que oferix a tots els col·legiats l’opció de decidir a quines iniciatives volen destinar part d’este pressupost establit en 100.000 EUR de consignació.

Una vegada tancat el període de propostes en la web col·legial, les més referendades per mitjà de votacions dels propis col·legiats són les que la Junta de Govern dota ha dotat amb el pressupost següent: augment de personal i horari de l’Oficina d’Atenció Social (s’ha augmentat les hores de treball de la coordinadora, amb una dotació pressupostària de 5.176 EUR) ; comissió de medicina privada dotada amb 15.000EUR del pressupost participatiu; augment de programes científics i de divulgació sanitària radiofònics, amb una dotació de 6.500 EUR; dotació de 15.000 per a oferir un curs gratuït online (valorat en uns 350EUR) a cada un dels més de 15.000 col·legiats de la província de València en matèria de formació no metgessa, com ara prevenció de riscos laborals, idiomes, bioètica, oratòria, estadística etc…

Dades demogràfiques generals relatius a la col·legiació mèdica (fins data de 21 de novembre)

Sobre la feminització. Si revisem el registre de col·legiats dels tres últims anys observem una progressiva feminització de la professió que augmentarà amb els anys: en 2018 hi ha més dones i en els pròxims anys el número de col·legiades continuarà augmentant respecte al dels col·legiats.

En 2018 (fins a l’actualització del 21 de novembre) el número de col·legiats donats d’alta superen les dones (7716) al nombre total d’hòmens (7396) . No obstant això, depenent de la franja d’edat va variant. En les parts extremes d’edat trobem majors de 69 anys: 979 hòmens enfront de 205 dones. En canvi, menors de 25 anys: eren 171 dones enfront de 77 hòmens.

–Sobre les especialitats mèdiques. Si observem les especialitats mèdiques seleccionades, les de major demanda en 2018 (fins a la data de 21 de novembre) són les mateixes per a ambdós sexes sense trobar una diferència significativa, excepte en pediatria amb un clar predomini de les dones (458 enfront de 187 hòmens) i en urologia (107 hòmens enfront de 23 dones) . En els anys anteriors també predominaven en pediatria les dones i en urologia els hòmens.

-Sobre els metges procedents de l’estranger. Fins a 21 de novembre de 2018 hem rebut un total de 85 metges procedents d’altres països de diferents nacionalitats. Destaca per damunt de tots un: Veneçuela, és el país que més metges ha aportat amb 33. Li seguixen Colòmbia amb 12 i Cuba amb 8. En conjunt, els països de Sud-amèrica i Amèrica central són els que més metges han sumat a la col·legiació valenciana. Estes dades troben també el seu reflex en les estadístiques de 2017 i 2016.

-Sobre els metges que es traslladen a l’estranger. En 2018: 33 metges s’han anat a l’estranger. Els destins més sol·licituds han sigut: Alemanya (3) , Xile (3) i Irlanda (3) . Una xifra lleugerament inferior al 2017 (44 col·legiats es van anar fora) i al 2016 (van ser 43).

Balanç jurídic

De l’activitat dels servicis jurídics del Col·legi de Metges hem de destacar tres grans camps d’actuació, que afecten les relacions metge-pacients: les agressions a metges; les reclamacions per mala praxi; i l’adaptació del nou reglament europeu de Llei de Protecció de Dades al sector sanitari. Des del Col·legi de Metges es continua lluitant contra les agressions al col·lectiu metge, posant tots els mitjans jurídics a la seua disposició per a acabar amb esta alifac.  Las campanyes de conscienciació social realitzades des del Col·legi de Metges han afavorit que el metge denuncie qualsevol agressió i es tramiten davant de les autoritats policials o judicials corresponents a través dels nostres advocats.

En el que portem de 2018 s’han registrat 21 agressions de les quals 14 han sigut recopilades a través de la plataforma web de denúncia d’agressions col·legial, iniciativa pionera a Espanya que permet al metge denunciar amb detalls una agressió i en menys de 24 hores els servicis jurídics de l’ICOMV es posen en contacte amb l’afectat i se li oferix cobertura integral jurídica i atenció psicològica gratuïta, en cas de necessitar-la.

De continuar la tendència, s’estima que quan presentem el balanç anual d’agressions, que és el 16 de març -coincidint amb el Dia Internacional Contra les Agressions a Personal Sanitari- augmente el nombre d’agressions respecte a l’any anterior. En l’exercici 2017, es van computar un total de 24 casos. Esta xifra ja va suposar un augment del 55% respecte als dos anys anteriors. Així, en el Col·legi de Metges de València es van comptabilitzar 12 agressions en 2015 i 18 episodis violent l’any 2016 en la província de València.

Fins al moment s’ha aconseguit que les agressions físiques contra metges que exercixen la seua activitat en l’àmbit públic siguen considerades com un delicte d’atemptat contra l’autoritat, no obstant això, hem de continuar avançant i equiparar la dita consideració a les agressions verbals i als metges que exercisquen la seua activitat en l’àmbit de la medicina privada.

Alhora que augmenten les agressions a metges, ho fan també les reclamacions per negligències mèdiques. S’ha observat una tendència creixent dels pacients a reclamar per la via penal en els últims anys, com a mesura de pressió per a la negociació d’una indemnització.

El metge moltes vegades opta per arribar a un acord a pesar de no existir responsabilitat per a evitar la pena de banqueta, perquè este tipus de procediments penals pot tramitar-se durant anys. Des del Col·legi de Metges hem de propiciar la mediació entre metges i pacients en este tipus de situacions, però també hem de sensibilitzar a la ciutadania sobre la realitat que tot acte mèdic comporta un risc de forma natural i cal diferenciar eixe risc propi de la medicina, amb una actuació professional allunyada d’una bona pràctica médica.

Com a conseqüència de la conjunció d’estos factors, es produïxen dos circumstàncies que afecta els metges i a tota la societat: la saturació de la justícia i l’augment de la medicina defensiva, la qual cosa suposa un quantiós gasto de l’Estat destinat a la sanitat, més del 30% del gasto sanitari es destina a la medicina defensiva Paral·lelament a l’augment de les reclamacions, es comprova la tendència ja iniciada en anys anteriors respecte a l’increment de les quanties reclamades a metges sent les especialitats més reclamades: Neurocirurgia Ginecologia i Obstetrícia Anestèsia Urgències.

Un altre dels grans reptes d’enguany per al Col·legi de Metges de València, ha sigut l’adaptació de les clíniques a les exigències del nou reglament europeu que atorga una major protecció als ciutadans sobre les seues dades personals, especialment en l’entorn digital.

En conseqüència, ha sigut necessari que les consultes i els hospitals s’hagen adaptat a les noves exigències introduïdes amb anterioritat a maig de 2018, perquè en cas contrari, el seu, incompliment pot suponer multas de fins a 20 milions d’euros o d’un 4% de la facturació.

La rellevància de complir amb l’esmentat Reglament, és deguda que el sector sanitari es tracta d’una àrea especialment sensible en esta matèria, ja que les dades de salut estan classificats com a nivell alt i des dels servicis jurídics del Col·legi s’han realitzat xarrades explicatives per a intentar conscienciar als facultatius de la importància d’adequar les consultes i hospitals al nou reglament.

El Consell General de Col·legis Oficials de Metges d’Espanya (CGCOM) vol expressar, davant de la investigació periodística duta a terme per un consorci de 59 mitjans internacionals sobre el control d’implantes d’ús sanitari, en la que es reflectix fallades en els controls i incidències pel defectuós funcionament d’estos productes entre 2008 i 2017, la seua profunda convicció que la immensa majoria dels aparells, dispositius, implantes, pròtesi, órtesis i altres productes sanitaris que s’utilitzen pels metges espanyols cobrixen àmpliament els requisits i garanties exigibles, i que els propis equips assistencials i professionals amb el seu bon criteris tècnic, honestedat i compromís professional, actuen com a garantia addicional d’una bona pràctica tecnològica i clínica.

Igualment ens reafirmem en la confiança en el nostre Sistema Nacional de Salut, en la qualitat de l’atenció sanitària i en particular en el paper que desenrotlla l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) com a responsable del control i seguiment d’estos implantes i productes d’ús sanitari. Però este missatge de tranquil·litat als nostres pacients no ha de portar a la letargia o la complaença; hi ha problemes, i només una agenda de canvis en el sentit del bon govern pot aportar les garanties necessàries que hui ens exigix la població

L’exigència de seguretat, efectivitat i qualitat en tots els medicaments, productes sanitaris i tecnologies és fonamental per a la professió mèdica. Els Aparells i Dispositius Metges (ADMs) tenen una regulació molt menor que la dels medicaments, particularment en l’àmbit de la Unió Europea, en comparació amb Estats Units. A Europa no hi ha una agència central per a avaluar-los, i un conjunt d’organismes notificadors autoritzats (empreses privades majoritàriament) poden atorgar la Conformitat Europea (marca CE) amb escassos requeriments.

Els intents de millorar esta regulació europea iniciats en 2008 van concloure amb una directiva en 2017 que no va aportar millores substancials pel que fa a l’avaluació prèvia.

La falta de transparència dels registres nacionals, junt amb les notícies d’una fortes acció de lobby sobre els reguladors, ha portat a iniciatives de la investigació periodística que situen el problema en una magnitud molt important, i amb aparences de conflictes d’interés preocupants.

Sent la seguretat i l’efectivitat el que més importa, és fonamental que la Unió Europea revise i reforce els mecanismes d’avaluació precomercialització i post- implantació, inclús si això suposa un cert retard per a aconseguir garanties de seguretat en els ADIGA els efectes adversos dels quals puguen tindre un impacte directe en la salut o la vida.

Però també el Sistema Nacional de Salut pot afegir garanties addicionals per al seu ús apropiat en els centres i servicis sanitaris. La Xarxa d’Agències d’Avaluació de Tecnologies té la competència i la capacitat legal (RDL 16/2012) per a desenrotllar anàlisi de cost-efectivitat d’estos productes. El que li falta és el múscul suficient, i la vinculació de la seua assessoria experta, a la presa de decisió final de les autoritats sanitàries sobre la incorporació d’eixos productes a la cartera de servicis de finançament públic. Una debilitat que pot afectar la capacitat per a exercir un eficaç seguiment post comercialització. La grandària del repte és clar: es calcula que els ADMs quintupliquen el nombre de medicaments.

Hi ha moltes propostes de crear un organisme centralment coordinat per a l’avaluació de tecnologies a l’estil del britànic NICE, que anirien en el sentit d’escalar cap a una grandària raonable la capacitat del SNS i les seues agències per a respondre als reptes de la innovació tecnològica. A més de seguretat, efectivitat i qualitat, a tots ens importen els costos.

Els Servicis de Salut de les CCAA haurien d’avançar, juntament amb la Xarxa d’Agències i el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, en un procés de normalització i avaluació d’ADMs per a determinar els tipus i models que aporten més seguretat i cost-efectivitat.

Des del punt de vista de la Deontologia mèdica, l’eficiència de la pràctica clínica està clarament reconeguda (Article 7.2 del Codi de Deontologia) ; per això seria recomanable la implicació dels professionals en grups d’experts que  de forma transparent i amb un control dels potencials conflictes d’interés, estudiaren dels aparells, dispositius, implantes i altres productes sanitaris, formulant criteris tècnics i recomanacions per a la seua adquisició i avaluació post-implementació. L’Article 66.6 del Codi de Deontologia Mèdica, establix clarament que “El metge no percebrà cap comissió per les seues prescripcions ni pels materials empleats en l’atenció dels pacients ni podrà exigir o acceptar retribucions d’intermediaris”.

Per tant, qualsevol conducta que s’evidencie en el dit sentit activarà les accions deontològiques oportunes. Estes actuacions són particularment necessàries i pertinents davant de les debilitats enunciades en els processos d’autorització existents a Europa, així com en els estudis d’avaluació de tecnologies i d’adquisició que s’estan implementant en este moment en el Sistema Nacional de Salut espanyol.

Els doctors valencians Ana Lluch i Anastasio Montero han sigut distingits amb els premis a la Millor Trajectòria Professional en la categoria d’investigació i d’hospitals respectivament. Este reconeixement és atorgat per l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) que constituïx la màxima representació de la professió mèdica a nivell nacional. El Dr. Montero va arreplegar el premi de mans de la ministra de Sanitat, Mª Luisa Carcedo i la Dra. Mercedes Hurtado va arreplegar el premi en nom d’Ana Lluch, que eixe cap de setmana es trobava fora del país, en el marc de la VI Convenció de la Professió Mèdica.

L’Il·lustre Col·legi de Metges de València (ICOMV) informa de que set metges espanyols han sigut distingits en la 4a Edició dels Premis de Reconeixement a la Trajectòria Professional de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) pel seu exercici professional exemplar i el seu comportament lligat als valors que representen a la professió mèdica el compromís, solidaritat, altruisme, integritat, honradesa, empatia i compassió. Entre els guardonats es troben els doctors Ana Lluch i Anastasio Montero, que van ser proposats pel Col·legi de Metges de València per a la seua avaluació curricular.

El Dr. Anastasio Montero, especialista en Cirurgia Cardiovascular, va ser distingit en la categoria d’Hospitals per la seua labor com a director de la Unitat Clínica de Gestió de malalties cardiovasculars en l’Hospital La Fe de València i responsable dels trasplantaments cardíacs amb més de 500 pacients intervinguts. A més, és membre de número de la Reial Acadèmia de Medicina de València. Va rebre el corresponent guardó acompanyat per la presidenta del Col·legi de Metges de València, la Dra. Mercedes Hurtado; després de la qual cosa va expressar el “honor de rebre este reconeixement, atorgat per l’OMC i proposat pel Col·legi de Metges de Valencia”.

“Després d’agrair a la seua família i companys per ser “su suport per a treballar en el difícil món dels trasplantes” va assegurar que de los malalts ha aprés molt sobre la seua humanitat i molts d’ells són grans amigos” i va assenyalar que a pesar que “las estructures hospitalàries s’estan deshumanitzant, hem de tornar a recuperar la connexió amb el malalt i l’humanisme que transmite”.

Així mateix, La Dra. Ana Lluch, especialista en Oncologia i primera catedràtica en esta àrea, va ser distingida en la categoria de Docència i Investigació per la seua investigació genètica del càncer de mama i la seua detecció precoç, la qual cosa li ha proporcionat un reconeixement nacional i internacional, formant part de Comités d’Experts i Societats científiques. La seua investigació es traduïx en nombrosos Projectes finançats.

Com no va poder assistir a la trobada, va arreplegar el premi la Dra. Mercedes Hurtado, presidenta del Col·legi de Metges de València, corporació impulsora. La presidenta de València va expressar “el honor i valentía” de la Dra. Lluch de qui va destacar les seues labors investigadores i va llegir una carta de la mateixa, en la que expressava la defensa per la investigació en especial en Oncologia i la necessitat d’una sanitat pública i universal per a todos “Es una societat sense futur la que no dedica recursos a la investigació. Perquè darrere de la malaltia estan les persones que sufren”, va explicar en la carta.

Des de la corporació col·legial destaquen que en el marc de la VI Convenció de la Professió Mèdica la presidenta de l’ICOMV, Dra. Mercedes Hurtado va tindre una participació destacada en l’última taula que versava sobre els “Desafíos de la Comunicació en els Col·legis de Médicos” amb una exposició en què va destacar la necessitat de tindre professionals de la comunicació que establisquen i gestionen l’estratègia comunicativa tant interna com externa i la importància de segmentar i monitoritzar per a escoltar activament als col·legiats i als mitjans de comunicació i per tant a la societat.